Ara que la calor ja està tornant i som ara sí a les portes de l'estiu, encara vam tenir oportunitat de fer les ultimes lliscades pel massís de la Maladeta-Aneto. Així doncs no vaig poder-me resisitir a la proposta del Lluís, ja que tot i que l'Aneto ja hi havia pujat, el corredor Estasen sempre és un bon alicient!
Així doncs a mitjans de maig, furgo i amunt a dormir a la pista de Corones, doncs tot i no haver-hi neu una allau tapava la pista al km 5.
Vam sortir de matinada, i la lluna plena amb la seva òrbita capriciosa ja no il.luminava. així que després de fer un mos cap amunt amb la llum de l'alba al nostre davant.
Tot i haver-hi un tou considerable, vam caminar amb els esquis i les botes al coll fins ben bé a 2700 als estanys de Coronas. Amb les bambes mizuno "snow traction" pit i amunt a esperar la neu seguida.
Un cop als estanys de Coronas i sota l'atenta mirada de les agulles Txitxatxef i Franqueville de Llosàs foquejàvem amunt a buscar l'entrada del corredor Estàsen.
Un bon roc ens va servir per tenir el cul calentó i poder esmorzar albirant el recorregut del corredor, que des d'aqui no sembla complicat. una pendent d'uns 45-50º Estable i continua de dalt a baix.
Amb la panxa plena i la neu dura passet a passet amunt del corredor. la part baixa feia una mica de fresca però de seguida el sol ens va embolcallar amb el seu escalf.
Aquí comencem a notar que fa una mica de vent que no hi comptàvem, però portem roba, ganes i menjar, així que agafar-se més fort a la cresta i au!
El Sol treia el cap per la sortida del corredor! Haviem d'anar cap a la llum! la neu no transformava però es deixava pujar.
Tot i no ser difícil, la pendent es contínua. Amb un parell de piolets per seguretat. i anar fent.
Tot i fer un munt de fotos, com sempre, no vam tardar massa a sortir del corredor, i ja vam enfilar l'aresta primer a l'agulla Daviu, i després l'aresta sud de l'aneto.
L'aresta encara conserva la neu, cosa que afavoreix no sentir els crampons clinx, clinx tot el dia i destrossar les puntes a la roca. l'aresta té unes magnífiques vistes del Vallibierna i dels pics de Russell
Ultims metres abans de l'Aneto a sotavent. A l'arribar al cim... quedem a mercè del vent. Aixi que el mos el farem amagats com a ratolins al costat de sotavent.
Com no podia ser d'altra manera, un festival de madalenes de Mont-ral al cim per agafar forces i ganes per la baixada, que amb els esquís a prop, es veu diferent.
El pas de Mahoma, fàcil però molt incòmode amb una mica de neu, regel i un vent que feia agafar-te amb ungles i dents. El fet de portar la vela que signifiquen els esquís, ajuda a extremar les precaucions.
Després una magnífica esquiada perseguint i resseguint les llengues de neu per arribar esquiant pràcticament a pleta de renclusa a 1300m un cop allà la neu desapareix completament.
Esquis i botes al coll i una calor de ple estiu fan que la tornada fins al cotxe, no sigui massa de plaer. Anàvem carregats com a rucs, amb son i moltes hores de solana. Però contents d'haver pogut allargar una miqueta més la temporada hivernal, i des del cim, fer l'ullet a tants altres cims que ens queden a la vora per fer.
Ara sí a esperar que la temporada d'estiu sigui aquí i tornar a trepitjar aquestes muntanyes que tan ens agraden del nostre Pirineu.
Text: Toni
Fotos : Lluis i Toni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada