El passat 11 d’agost, uns dies després de la festa major el Sergi i el Toni vam anar cap al Massís Maladeta- Aneto amb la intenció de fer els cims de la cresta del Medio.
Ben d’hora després de dormir poques horetes al vado del Hospital agafem el bus que ens durà als llanos de Besurta, i a les 5’15 del matí ja comencem a caminar direcció Renclusa i la cresta del Portilhon.
Després de dos horetes de caminada els primers contratemps ens vénen a veure en forma de mal al genoll, El Sergi comença a notar els lligaments del genoll una sobrecàrrega, que hauria d’haver sortit baixant i no pujant... I ens fa perillar els plans.
Decidim seguir avançant ja que el dolor es suportable, però amb la recança de no saber quan haurem d’abandonar .
Deixem la cresta del Portilhon i després de travessar una pedrera de grans blocs arribem a la glacera del Aneto, que està molt en retrocés i gelada com un vidre. Aquí en podeu veure una foto... segueix així aquesta glacera té els anys contats!
Col•locats els crampons, tirem glacera amunt fins arribar al collado Maldito. Aquí hem de decidir si entrem a cresta o canviem de plans. El genoll al doblegar feia molt de mal i consegüentment l’escalada es feia perillosa. Una retirada a temps diuen que es una victòria per tant vam optar per fer el cim que teniem més a la vora, el pic Abadías de 3271 mt. que a més s’hi arriba sense massa esforç ni dificultat.
Des de dalt es té una panoràmica exel•lent del massís de l’aneto i avall l’imponent ibon de Cregueña.
Un cop baixant del cim cap a la glacera, el genoll ja fa bastant de mal i S’haurà de concentrar els esforços a baixar lentament i segur fins a Besurta.
En aquest moment ens vam separar una estoneta, el Sergi anava baixant segur pel camí de tornada, mentre jo vaig anar cap als pics del Medio-Coronas, per a poder fer la foto del paisatge que em va corpendre des del primer cop que el vaig veure dalt del pic de Coronas.
A més des d’aquesta Talaia privilegiada podem veure en aquesta foto la cresta de Cregueña amb les seves agulles esveltes i perfectes. La cresta del Medio amb la seva imponent piràmide damunt la glacera. I al fons a la dreta el Pic Abadías i la Maladeta d’on acabem de venir.
Després a córrer glacera avall en busca del Sergi seguint el mateix camí que de pujada!
Un bon beure al Refugi i banyet obligatori al riu, on el Sergi va patir de valent per a treure’s el “typing” del genoll amb depilació freda inclosa.
Text : Toni
Fotos: Toni i Sergi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada