El Dissabte 11 de juliol de 2009 el Xop i el Toni hem anat a fer la cresta de Bachimala.
Es una cresta relativament fàcil, amb pocs passos complicats però que en algun moment s’ha d’estar alerta a la caiguda de Pedres, per culpa de la mala qualitat de la roca.
Tot va començar el divendres quan vam agafar el cotxe del Xop i cap al Refugi de Tabernés, després de 11km de pista polsegosa. El Refugi es un Refugi Lliure i estava bastant ple, així que vam dormir al cotxe, d’aquesta manera era més difícil sentir el possible yeti.
El dissabte a les 5’15 del matí va començar l’expedició cap al Gual de Bachimala i direcció al Collado senyal de Viadós, on després de perdre un ratet el camí i vam fer cap en 2h30’. D’aquest coll ja agafarem la cresta que no deixarem fins al final. Anem crestejant una aresta PD per arribar a dalt del Bachimala, passant abans per una cota de 3000 m la punta del Sabre.
Després del Bachimala, la part més complicada de la ruta: El descens de la piràmide cimera del Bachimala per la cara Nord per un corredor de pedra solta per fer cap a unes terrasses que flanquejaven la cara Nord i arribar a l’aresta un altre cop. Un Flanqueig de vertigen i ja hem fet el més complicat.
D’aquí la cresta es torna fàcil i passem per uns quants tresmils més fins arribar al cim de l’Abeillé. On deixarem momentàneament la cresta per tal de no passar per uns ressalts molt verticals ja que no anem del tot preparats per a passar-les.
Un cop a la cresta arribem ja al tresmil que finalitzarà una cresta divertida però alhora dura!
D’aquí avall que fa baixada, també ens encigalem en un petit camí i cap al riu on hi prenem un banyet de la calor que tenim. Allí ens relaxem de peus i fem record dels més de 4000m de desnivell acumulat que hem fet avui en unes 10h i escaig. Les botes destrossades i els músculs cansats esperant una nova muntanya que pujar.
Text: Toni
Fotos: Toni i Xop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada